viernes, 18 de julio de 2008

Waltz #2

Ésta es mi versión favorita de esta canción. Me pregunto si pariodará aquella vez que borracho cayó por una ladera y un árbol paró su caída jajaja... No creo, porque aquí no se cae, pero es que este video me ha recordado a todo el tema de Irati.
Quina emoció!
NOS VAMOS A LA SELVA DE IRATI!


(Menudo vals...Ais...)

Bueno, interesante (para los que les guste Elliott Smith y las paranoias) esta casi media hora de video: http://www.youtube.com/watch?v=JgQZBsL3f8s&feature=related

6 comentarios:

Arlive dijo...

El final es el principio??
NO me gustaría ser esa guitarra, pobrecita... Y tu no entierres la tuya no sea cosa que luego suene mal... :P
Parnoia

Mosets dijo...

Jajaja..
Si, el final es el principio, y yo por ahora no entierro guitarras, lo más cerca que ha estado la guitarra de la tierra es cuando, aquella noche, me senté debajo de la higuera a esperar mi destino...
;)

Anónimo dijo...

En la papelera de la meua oficina posa en boli...
"...she shows no emotion at all,
stares into space like a dead china doll..."
¿Per qué sera?

Has fet mal, has conseguit que me tire tot el viatje dient..."bueno...podria ser millor..." ;)

Yol dijo...

Quin viatge?
El de casa al treball? El del treball a casa? Un viatge interior, tal volta? :D

Acabem de vore a l'home que feia sonar una guitarra espanyola plena de terra, serà esta la invenció de la guitarra-maraca?

Unai dijo...

jejejej, no se si llevarme la guitarra ya... creo que diré que no cabe...

Aunque yo creo que le da más sustain!

Yol dijo...

Si te llevas la guitarra prometo no llevarame la pala :D